Vas ser tu qui em va fer,
Aquells anys d’estudiant
Gràcia, ens feia forts, tot dos
la mare, el pare, patint… Cagats de por
Reunions a trencallum,
Aquelles nits ciclostilant
2 CV i facultats
Els grisos, els fatxes, cridant… Malats de sang
Obre els ulls… Narcís, obre els ulls, avui,
A les mans el puny tancat, amb el braç ben aixecat, per sempre
Dins el cap tot un país, dins el cor un compromís, ni un pas enrere
Oncle, gràcies, em sap greu,
Lluitaré pel teu delit
No en va som sang de sang
Les barres, l’estel, l’anhel… T’ho portaré
Obre els ulls… Narcís, obre els ulls
A les mans el puny tancat, amb el braç ben aixecat, per sempre
Dins el cap tot un país, dins el cor un compromís, ni un pas enrere
Tina. Octubre 2006 – Març 2012
Ara que hi penso… Tinc tantes coses entre mans
Feines urgents, no me’n recordo de morir
Soc tan distret! M’havia descuidat
d’aquest projecte, que m’hi aplicava sense zel
A partir de demà, repararé l’oblit,
amb seny, entusiasme i esparpillament
Volenterós, començaré a morir
No anem de pressa, m’ho he de repensar
Algunes feines poden esperar
Soc tant distret, m’havia descuidat
d’aquell projecte, que m’entusiasma bojament
A partir de demà, començaré a morir,
amb seny, entusiasme i esparpillament
Ara em fa mandra, potser serà més tard
Ara em fa mandra, potser serà més tard
Pere Quart (Quatre mil mots – “A mi”) / Tina- 1977 – Juliol 2010
Obre els ulls, contenta
Mou el cap, perduda
Un somriure suau, els cabells polits
Busques cap endins, bon dia… fill meu
A les mans, “la foto “
Tremolant, l’abraces
m’estrenys la mà, soc al teu costat
Hola, sí, soc jo, em mires… Qui ets?
Ànima de fum, el jo perdut, dies de vuit, de res…
Un món glaçat, l’ahir trencat, dies de vuit, de res…
És de nit, cansada
Sobre el llit, ni esma
Mires el retrat, cop d’ull al desig
Recordes, l’ahir, bon dia… nit
Ànima de fum, el jo perdut, dies de vuit, de res…
Un món glaçat, l’ahir trencat, dies de vuit, de res
Tina- Novembre 2019
Quina hora és… vida, dos quarts de set,
Fa calor…vida, abaixa el llençol
Si t’abraço…vida, jo em faig tu
El Partenó…vida, deixem-lo estar
Jo soc tu, tu, ets jo…
Té una rosa… vida, roja d’amor
No t’oblidis…vida, d’aquests instants
Però, el temps implacable marca, la hipoteca, els nanos, la feina, l’empresa, els pares, el dia a dia, l’estrès… la passió es liqua… el desigs són espurnes… però una d’aquestes espurnes esclata quan
Veus la rosa pansida dins la guia
Ens mirem i recordes, Atenes
Molt en compte l’agafes, i sospires
El teu alè la torna vermella, tendra
Jo soc tu, tu, ets jo
Jo soc tu, tu, ets jo
Jo soc tu, tu, ets jo
Tina. Octubre 2003 / Octubre 2014
Iglú de roba, cartró de caixes
mirada buida,
Sota un fanal, buscant Déu… a la terra
Venen de lluny, del Kurdistan… de la misèria
Al seu costat, la Jeanne d’Arc,
Peugeot, Airbus
LES ABATTOIRS, exposa temps… de rancúnia
Del trenta nou, dels exiliats… a Occitània
Déu no hi és, està perdut a la terra
És a l’espai, a l’“univers dels absents”
Aquí mateix, a la postguerra
PICASSO pensa
Vora el Garone, busca Plutó… a la terra
Venia de lluny, dels Pirineus… de la caverna
Plutó no hi és, està perdut a la terra
És a l’espai, a l’“univers dels absents”
Toulouse. Tina. Abril 2019
En Gregor Samsa insensible
Incrèdul del seu cos
intenta caminar
i cau d’esquenes del llit
En Gregor Samsa insociable
Incomoda a tothom
Impotent, fa ferum
S’amaga sota el sofà
Pensa, sospira, què hi foto aquí,
Grete ajuda’m sisplau
Ahir era en Gregor el germà estimat,
avui un trist escarabat
En Gregor Samsa invisible
Infeliç i amargat
Ignorat per la gent,
renuncia a viure més
Pensa, sospira, què hi foto aquí,
mare ajuda’m sisplau
Ahir era en Gregor el fill estimat,
avui un trist escarabat
TINA – Novembre 1972-Novembre 2015
Tantes són les imatges
Tantes coses que es mouen
Que es belluguen enfront meu
Tanta estupidesa,
Tantes històries… NO
Tanta és la ignorància
Tanta és la falsedat
Tanta és la injustícia
Tanta brutalitat,
Que ens quedem sense… MOTS
HO, HO, DEU, DEUS, DEUS…
SÓN CABRONS, CABRONS, CABRONS…
Ara domes tragèdia
O potser fe en el buit
Què pensar, què escriure
Ni alcohol, ni tabac,
Ni sexe magnificat
són bàlsams… NO
HO, HO, DEU, DEUS, DEUS…
SÓN CABRONS, CABRONS, CABRONS…
Pep Camps – Tina. Febrer 2018
Si poguessis parlar, paraules rebels
Si poguessis cridar, crits d’enuig
Si no et fessin xisclar, a cops de puny
Si no et fessin callar, amb la por per morrió
Podries
Podries dir el que saps, “ho sap”
Podries parlar…
Si poguessis mirar, els ulls ben oberts
Si poguessis esborrar, imatges brutals
Si acluquessis els ulls, per no veure’l més
Si no et mirés el cos, amb desig malaltís,
Podries
Podries dir el que saps, “ho sap”
Podries mirar…
Poguessis escoltar, sentiries retrets
Poguessis escoltar, sentiries insults
Si et poguessis aïllar, amb silencis muts
Si poguessis sentir, gemecs de plaer
Podries
Podries dir el que saps, “ho sap”
Podries escoltar…
Si poguessis parlar, si poguessis mirar, poguessis escoltar
Tina. Març 2019
Gira gira el món és boig està tocat
Para un instant pensa un moment
No et podreixis avorrit, rebel·la’t, rebel·la’t, ja
Com a ésser humà, ho qüestiono tot
Torna a somiar tria el teu mon
Mira d’on venim pensa on anem
No t’enroquis consumint, rebela’t, rebela’t ja,
trenca amb els crèdits dels mesquins.
Perquè, cap a on anem,
Perquè, no ho sap ningú
si tu ho vols, es pot parar,
no post-humans… amb somriure dels homes penjats.
No t’adaptis a l’avui, rebel·la’t, rebel·la’t , ja
Lluita per trobar, que res és molt.
Para un instant pensa un moment
Torna a somiar tria el teu món
no post-humans… amb somriure dels homes penjats.
Tina Funchal. 18.08.2018
Amarada de suor, es regira sobre el llit, obre els ulls… es desperta…
Nota tebis els llençols, sent l’olor de mar i sal, hi ha silenci… esta sola
Un rellotge sense hores, tou, recolzat sobre el coixí, espera el temps
Sufocada gemegant, es desperta a mitjanit, és un somni wagnerià…
Es veu sortint d’un rostre… insinuant
Estira el coll i s’acosta… al seu pistil
Unes ombres que s’enroquen, al trencallum
Un lliri blanc, una llagosta, un cap de lleó… Què ha passat… Qui ha vingut?
És el lladre de somnis, un esperit genial
Pinta quadres, atòmics, amb Gala… levitant.
Portlligat a la finestra, unes pedres sobre el cap, les formigues devorant
Un desig, un somni humit, un enigma sexual… Què ha passat? Qui ha vingut?
És el lladre de somnis, un esperit genial
Pinta quadres, atòmics, amb Gala… levitant.
Tina – Juliol 1971
Un t’estimo dibuixat , Princesa del violoncel
mil colors dins el teu cor, sigues sempre tu mateix…………………….. ANNA
Cabells negres transparents, ulls profunds encisadors
Xerrameca i belluguet, sigues sempre tu mateix……………………………. LAIA
Trencadissos de colors, que s’esmunyen a poc a poc
Blancaneus i Ventafocs, les set cabretes i el Llop
Quant em crides del terrat, baixes, corres i juguem
Quins moments per recordar, sigues sempre tu mateix …………………..EIVI
Llaços grocs al teu bressol, uns morritus entreoberts
Xiuxiueges aire fresc, sigues sempre tu mateix ……………………………….GINA
Trencadissos de colors, que s’esmunyen a poc a poc
Blancaneus i Ventafocs, les set cabretes i el Llop
El Llop us rondarà aviat. Mesquí està amagat, amagat, darrere el seny, amagat darrere els anys, sempre a punt per mossegar a contracop
Tina – 2016-2018
Racons suaus, llavis humits ,
Lents a mig llum, frena les mans…
Dessig de mes, dins el 600,
nits de desglaç, cossos calents…
ELS AMICS SOU DROGA DURA, SOU ABSENTA ADICTIVA,
SOU HEROÏNA, INJECTADA AL COR
Vespres d’assaig, Whiskis al trap
Athoms a 100, fent Rock “N” Roll
Si sexe, no drogues, si Rock “N” Roll
ELS AMICS SOU DROGA DURA, SOU ABSENTA ADDICTIVA,
SOU HEROÏNA, INJECTADA AL COR
Tina – 1968 – 2016
Si haguesis nascut, en una altre terra PODRIES
Podries ser blanc podries ser negre , …
Un altre país fóra casa teva ,
I diries , “ si “ , en una altre llengua
T’hauries criat d’una altre manera
Més bona potser ; potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega …
Tindries amics i jocs d’altre mena ;
Duries vestits de sac o de seda, Sabates de pell o tosca espardenya,
O aniries nu perdut per la selva
Podries llegir, contes i poemes,
O no tenir llibres ni saber de lletra
Podries menjar coses llamineres
O nomes crostons eixuts de pa negre
Podries…., podries per tot aixo pensa
Que importa tenir les mans ben obertes
I ajudar qui ve fugint de la guerra
Fugint del dolor i de la pobresa
Si tu fosis nat a la seva terra , la tristesa d’ell podria ser teva.
(Joana Raspall) Tina, març 2017
Som peons aqui a Babi Iar
d’un país pintat de blau i groc
som cosacs amb cavalls rebels
ens trovem cami de Kiiv.
Plantarem defensa siciliana
trepitjant la neu i el fang
cauran alfils, cauran torres… cridem, cridem, cridem.
Ei, éss de nit, silenci tens, tot de cop el puto Tsar
rabia, panic, odi, foc – missils , runa, guerra i pau
sona Imàgine, en Serguei viu, no res, no pasa res.
Es brutal la gent esta trencada
els amics tacats de sang
enrrocats posem portes al camp
canviem peons per rei
Soc la mare d’en Serguei Dinov
ella Kira son germans
no contesta, no respira… cridem, cridem, cridem.
Ei es de nit silenci tens , tot de cop el puto Tsar
rabia, panic, odi, foc – missils, runa, guerra i pau
sona Imàgine, en Serguei viu, dos mons, escac i mat…
Tina. Març 2022
Allò que mai oblido, amics.
Allò que mai oblido, l’ahir.
L’ olor del pa amb vi i sucre , l’estrep de cal Ubac.
Partides de bèlit a mort , el so del tren d’Olot.
Els focs de Sant Joan, cremats.
Allò que mai oblido, amics
Allò que mai oblido, aquells anys
Robar melons de vespre, picar timbres de nit
Ballar a l’embalat, relligats, l’estaca de l’avi Siset
L´essència d’un país, absent.
Aquells marrecs era-m els fills , del barri de les excuses
Ens volen muts , purs i obedients… NO
Mira un gos pixant, busca’l, passa Mossèn Joan, tapat.
Instrumental
Allò que mai oblido , amics
L’olor d’aquells jardins, florits
La plaça amb l’església, l’escola, somnis, vida .
Fills de Sant Narcís, busca’ls, som hereus dels Déus, troba’ls…..
Fills de Sant Narcís, busca’ls, busca’ls, busca’ls…Som hereus dels Déus…SI
Tina, 1976-2023
